Audiometria
L’audiometria és una prova que avalua el funcionament del sistema auditiu, que permet determinar la capacitat d’una persona per escoltar els sons i la fase del procés d’audició que està alterada.
Els sons varien d’ acord amb el volum o força (intensitat) i amb la velocitat de vibració de les ones sonores (to).
L’audició es produeix quan les ones sonores estimulen els nervis de l’oïda interna. El so després viatja al llarg de les rutes nervioses fins al cervell .
Audiometria tonal linenal
Avalua l’estat de la via aèria i la via òssia a diferents freqüències (125 a 8000 Hz) determinant el llindar auditiu del subjecte.
Quina preparació prèvia necessita el pacient per a aquesta prova?
No es necessiten mesures especials.
Què es pot diagnosticar gràcies a aquest examen?
Els resultats de les proves audiomètriques s’utilitzen per diagnosticar la pèrdua d’audició o malalties de l’oïda.
Amb aquest examen, es pot detectar la hipoacúsia a una edat primerenca i també es pot utilitzar quan es té problemes per escoltar per qualsevol causa.
Entre les causes comunes de la hipoacúsia es troben:
- Trauma acústic
- Infeccions cròniques de l’oïda
- Malalties de l’oïda interna
- Traumatisme cranial
- Trastorns hereditaris
- Medicaments que poden danyar l’oïda interna, inclosos certs antibiòtics (com la neomicina o gentamicina), diürètics i grans dosis de salicilats (com l’àcid acetilsalicílic)
- Hipoacúsia ocupacional
- Ruptura del timpà
Quins resultats es poden obtenir per aquesta prova?
Dades de l’audiometria tonal: és una taula que relaciona la intensitat dels sons amb el seu to. A la taula es marquen els sons que has escoltat correctament i així es nota si hi ha una disminució de la percepció d’alguns sons per les seves característiques pròpies. Compara, a més, l’escolta de sons per l’aire o per l’os, el que ajuda a detectar si el problema està en una via o una altra.
Que vol dir que els resultats no són normals?
Els resultats de l’audiometria s’obtenen en el mateix moment de fer la prova, i hauran de ser interpretats per un expert. En l’informe ha de figurar una sèrie de dades que ajuden a comprendre quin tipus d’hipoacúsia o sordesa es presenta.
Existeixen molts tipus i graus d’hipoacusia. En alguns tipus, només es perd la capacitat per escoltar tons alts o baixos o es perd únicament la conducció aèria o la conducció òssia. La incapacitat per escoltar tons purs que estan per sota de 25 dB indica cert grau d’hipoacúsia.
La magnitud i el tipus de pèrdua auditiva poden donar indicis de la causa i les possibilitats de recuperar l’audició.