Pulsioximetria
La pulsioximetria és un mètode no invasiu per determinar l’oxigen transportat per l’hemoglobina dins dels vasos sanguinis. Aquesta mesura es realitza a partir d’un instrument anomenat pulsímetre o saturador.
Quina preparació prèvia necessita el pacient per a aquesta prova?
Eliminar pintures d’ungles en el cas d’utilitzar sensors de didal.
Què és pot diagnosticar gràcies a aquest examen?
La saturació d’oxigen no és el mètode instaurat per diagnosticar la insuficiència respiratòria, només la pressió parcial d’oxigen (pO2) és la dada vàlid per a això, i només es pot obtenir mitjançant una gasometria arterial. No obstant això, la saturació d’oxigen té una correlació molt estreta.
Quins resultats és poden obtenir per aquesta prova?
Es consideren normals uns nivells de saturació d’oxigen entre el 98 i 100%. Amb l’edat és habitual que el pas d’oxigen no sigui òptim, de manera que també es pot acceptar com a normal fins al 95%. En els malalts pulmonars crònics fins al 90% es pot considerar normal. El motiu de considerar el 95% com el límit de la normalitat és que es correspon amb una pressió parcial d’oxigen de 60 mmHg, límit per diagnosticar una insuficiència respiratòria.
Què signifiquen a els resultats que no són normals?
Valors augmentats de la saturació d’oxigen:
- Hiperventilació
- Ansietat
Valors disminuïts de la saturació d’oxigen:
- Malalties pulmonars cròniques.
- Descompensació o crisi d’asma.
- Malalties cardíaques.